Time goes by so slowly..

Aquí les coses segueixen més o menys igual. No ens movem gaire de la nostra villa i seguim buscant un cotxe pel Vlatko i per mi, de moment només un. Tot i que aviat haurem de comprar-ne un altre perquè no ens concideixen els horaris i també haurem de seguir mirant cases per aquí la vora. De moment n'hem llogat un per tres dies i així podrem anar a negociar per un bon cotxe amb els venedors. Tenim un Lincoln en el punt de mira per molt bon preu :)

Després de fer el test de drogues no ens han dit res més, però suposo que l'hem passat, ja que demà tots dos començarem a treballar a l'Spa. Ell començarà algo com a recepció i jo de botones (el qual vol dir que hauré d'aparcar els Mustang, Lamborghini, Camaro, etc.. que porten els clients :p). Demà serà una miqueta d'introducció a la distribució de l'Spa i tot el que ofereix. Ja hem parlat amb la directora, la Michelle i la cap de recepció de l'Spa, la Tracy, que curiosament és anglesa, per tenir els uniformes. De moment, com que no tenen les nostres talles començarem amb un polo vermell que hem agafat de la botiga de l'hotel, molt xulo! Aviam si en el següent post puc posar una foto amb el meu uniforme temporal.

Això pel que fa a la feina. Amb la gent d'aquí molt bé, poc a poc anem coneixent més companys de diferents departaments. L'altre dia vam estar a la Villa 1, la de les dues franceses (una és de Perpinyà i la vaig escoltar cantant L'Estaca...!! molt heavy jaja) i també amb un indi i tres americans. Tots treballem aquí, però alguns com a botones de l'hotel, una altra al mercat del vi, l'altre al pub irlandès, etc.. una mica de tot.

Pel que fa a l'hotel, poc a poc anem descobrint nous llocs i cada vegada al·lucinem més... Tot és preciós, i ho podem veure tranquil·lament perquè no hi ha gaire ocupació ara, és temporada baixa. Us deixo algunes fotografies més.

I per cert, nosaltres seguim buscant cotxe, però pel carrer n'hi ha cada un...

A reveure!!

4th July, Independence Day

Després del primer dia tan mogudet, d'anar amunt i avall, la tranquilitat ha arribat. I potser massa. Ahir diumenge teniem pensat anar a les cascades de Tallulah (Tallulah Falls) que estan a una hora d'aquí, però ho vam posposar per un altre dia. Els holandesos no volien anar, i com que de moment ells tenen el cotxe, ells manen. Més endavant hi anirem, doncs.

Com que ens vam quedar per aquí les villes, el Vlatko i jo vam anar a descobrir una miqueta la zona que tenim per aquí, i per això vam anar camp de golf amunt, observant les cases que hi ha pel veïnat. I vam anar a veure la piscina que la dona de la neteja ens havia dit. La vam trobar i és una piscina molt petita, com la d'una casa i no hi havia ningú. Vam pensar que podriem banyar-nos però no, no ens deixen utilitzar cap piscina ni res. Una decepció.

I continuant amb la nostra inspecció vam trobar l'Sports Club i la seva respectiva piscina. I això és una altra cosa! Hi havia bastanta gent, sobretot nens petits. Però només podem mirar-la i prou.



Caminet pels buggies



Sports Club





Piscina de l'Sports Club

 Vam tornar de seguida a la casa a passar l'estona amb l'aire acondicionat perquè feia moltíssima calor. I després d'una estona veient la televisió, vam estar jugant a futbol al camp de golf amb els holandesos Floor i Neil. Vam sopar el Vlatko i jo un bon plat de macarrons fet per mi. :)
Més tard vam decidir anar a donar un volt. El Floor volia més cerveses perquè no li quedaven, vam anar a la benzinera i quan estavem comprant, per sorpresa nostra, ens diu el venedor: "No beer on Sundays in Georgia". Suposo que com vosaltres, nosaltres ens vam quedar perplexes, pensant que no l'enteniem bé. Però sí, sí, està prohibit vendre qualsevol beguda alcoholica els diumenges en tot l'estat de Geòrgia. Una altra estupidesa més dels americans...


Avui, 4 de Juliol, dia de la Independència americana, se suposa que és un gran dia per ells. De fet, porten dies amb focs artificials, i avui en principi n'hi ha més. Nosaltres volíem anar a celebrar-ho, i ens havien dit que al llac Lanier, a una mitja horeta d'aquí, es montava una bona festa i que molta gent jove hi anava. Així, que haviem decidit anar-hi aquesta tarda, dinar allà, banyar-nos una estona i veure què hi feien.

Hem anat a trobar-nos amb dos holandesos més, el Wouter i el Willem, que també estan de pràctiques a l'hotel però porten uns quants mesos aquí, i hem anat camí del llac Lanier. Avui està bastant núvol i a estones ha plogut, per això quan arribavem molta gent marxava, i de fet, la platjeta que hi ha estava buida. Però a la que hem arribat poc a poc també ha anat venint més gent. No és el que esperavem el Vlatko i jo, no hi havia res més que el llac i la platgeta, i cadascú es porta el seu menjar i fan barbacoa, però nosaltres només portavem aigua i patates. Que per cert, allà he trobat molts mexicans i/o sud-americans.
Aleshores hem estat una estona jugant a futbol per allà, hem anat a banyar-nos, tot i l'advertència del Wouter de què hi ha cocodrils i serps aquàtiques... i hem estat una estona allà xerrant.

Futbol al Lanier Park

Lake Lanier



Lake Lanier

 Ara ja estem a casa passant la tarda i en principi trucarem a recepció per que ens passin a buscar per anar a veure si fan alguna cosa a l'hotel i de passada, soparem al pub irlandès. En principi no ens deixen estar per les instalacions, però com que ningú ens ho ha dit directament i no ens coneixen, anem a aprofitar-nos-en.

Demà se suposa que la supervisora ens trucarà i ens informarà una mica de tot: paperassa, test de drogues, horaris, uniforme, etc. Ja us informaré.

Fins la pròxima!

Primer dia de la nova vida

Finalment, la nova vida comença. Tants dies i mesos d'espera, angoixes, paperassa i poca informació, finalment ja treuen els seus fruits. Ahir a les 10.00 m'embarcava en la meva nova i més agossarada aventura, per ara. L'avió 115 de Delta es dirigia cap a Atlanta, unes 10 hores de vol que llegint, jugant al PSP i mirant pel·lícules s'intentaven passar de la millor manera possible.

Aleshores comença l'aventura realment... l'aeroport d'Atlanta (Hartsfield-Jackson) és molt molt gran. Una vegada vaig sortir de l'avió vaig tenir que fer cua pel primer control de passaport i visats, mitja horeta potser. Aleshores dirigir-me cap a la cinta de les maletes, recollir els dos maletots i tornar a deixar les maletes per un segon control... i tornar a passar un control de seguretat sense sabates i tot! I després quasi 1h caminant per tot l'aeroport per anar a buscar les maletes un altre cop. Vaja, que tot plegat vaig estar 2 hores des que l'avió va aterrar fins que finalment em vaig trobar amb l'Arlass, el xòfer que em portaria a l'hotel.



Vista d'Atlanta des del Lincoln que em portava a l'hotel.

Aquí ja és quan em vaig sentir com un senyor. L'Arlass em va agafar les maletes, em va obrir la porta i em va dir que seies, que ell ho feia tot. I jo, com un rei passejant per les afores d'Atlanta, camí del Chateau Elan, amb un Lincoln molt espaiós i amb tota mena de luxes. Al arribar, obren les portes del cotxe i em reben amb un "Good afternoon Sir, Welcome to Chateau Elan". Massa per mi, però vaja, havia de disfrutar el moment, que en res estaré en la seva mateixa situació...

Arribar al hall, on hi ha 2 botones, 5 recepcionistes i altres treballadors per allà, i em diuen que el Jeff em portarà a la meva Villa, la Villa 7 (potser sabien que sóc del Barça?) i allà em trobo amb el meu company d'habitatge i de feina, ja que els dos estarem treballant a l'Spa, el Vlatko de Macedònia. A les altres villes, hi ha més companys holandesos, francesos i una xinesa, i a l'espera de l'anglès.

La Villa (o casa) com podeu veure és fantàstica. Té dues habitacions: la meva amb dos llits, on suposo que també vindrà l'Oliver de Manchester, i l'altre on està el Vlatko. Cadascuna té el seu propi bany, armaris, planxa i tauleta amb sofà. Enmig de la casa tenim el menjador amb varis sofàs, televisió i llar de foc (poc necessària aquests dies, ja que estem a 35º), i al costat la cuina amb tots els estris necessaris.

Vista del menjador des de la cuina



La meva habitació

Una estona descansant i truquem al Valerio, un dels botones/xòfers que ens passi a buscar per anar al Paddy's Irish Pub que hi ha a l'hotel, i allà ha caigut, lògicament, la primera hamburguesa amb bacon i formatge! El Pub està bé, fan música en directe i és on es junta la gent de l'hotel per prendre alguna cosa, tot i que no és gaire festiu. Aquí veig que trobaré a faltar les festes i discoteques.



Primera hamburguesa amb bacon i formatge

Quan vam acabar de sopar, el Vlatko i jo vam tornar cap a casa, i finalment a dormir, després de moltes hores amunt i avall.

Avui m'he llevat vora les 12, i hem anat a comprar amb el cotxe dels holandesos a un macro supermercat i ja tenim algunes cosetes a la nevera. Ara estarem una estoneta per aquí, potser ens apropem a la piscina què tenim aquí a la vora, i després els holandesos ens prepararan menjar típic del seu país per sopar.

Fins una altra!



Chateau Élan Winery & Resort





Vistes a un dels quatre camps de golf des de la casa





La nostra casa des del camp de golf



Vistes a un dels quatre camps de golf des de la casa