Downtown Atlanta

Ho sé... ho sé.. m'he regalat massa.. però és que entre una cosa i l'altre el temps se m'en va volant. Quan treballo arribo cansadíssim a casa i quan no treballo vaig amunt i avall comprant menjar, estris o visitant alguna cosa. Total, no trobo mai temps suficient per comentar-vos com va tot per aquí. Però vaja, avui he decidit d'una vegada per totes que tot i que estigui cansat, en cinc minutets us posaré una mica al dia.

A l'Spa tot segueix igual, segons com és avorrit perquè no acaba d'haver-hi tanta feina com pensàvem, però tot i així, anem tirant endavant. Segurament de cara al novembre canviaré de posició, però encara no se on. Se suposa que he d'estar tot l'any a l'Spa, però espero i desitjo treballar uns mesos a la recepció de l'hotel, ja veurem què passa.

Pel que fa als dies lliures, la setmana passada vam anar finalment al Downtown d'Atlanta, és a dir, al centre de la ciutat. Bé, encara no sabem si és el centre del tot, perquè ho vam veure molt buit; poques botigues i poc moviment. Vam anar a veure el Centennial Olympic Park, construit per a les Olimpíades del 1996. I just a les cantonades d'aquest parc es troba per una part el Georgia Aquarium i el World of Coca-Cola, i per l'altra, els estudis de la cadena de televisió CNN. Aquestes tres atraccions o edificis, els reservo per quan vingui la família d'aquí dues setmanes. Amb una mica de sort, els meus dies lliures els passarem visitant tot això i us podré il·lustrar i comentar com és.
Nosaltres, aleshores, el que vam fer, va ser visitar el Parc i anar a veure el Georgia Dome (estadi de futbol americà on juga l'Atlanta Falcons) i el Philips Arena (pavelló de bàsquet on juga l'Atlanta Hawks d'homes i l'Atlanta Dreams de dones, quan hi ha NBA...). La veritat és que esperava un parc bastant més gran, ja que tothom en parlava meravelles però bé, tampoc està tan malament.

Us deixo unes quantes fotografies del parc, el Georgia Dome i el Phillips Arena.

I la pròxima actualització, ben aviat, serà explicant-vos el retrobament amb la família a Nova York!!

Fins aviat!

Centennial Olympic Park



Centennial Olympic Park



Centennial Olympic Park

Centennial Olympic Park



Entrada Georgia Dome



Phillips Arena




CNN Studios




Típic camió de bombers americà

Helen, GA

                                           Bon vespre companys!

Ja torno a ser per aquí. Avui finalment escric perquè he fet una cosa fora de l'habitual. Aprofitant que el Vlatko, Elena, Marija i jo teniem la tarda lliure, hem anat a veure el poblet de Helen. És un poblet una hora al nord de casa nostra, a la part sud dels Apalatxes, i és molt especial perquè està en una vall i et fa sentir com si estiguessis als alps alemanys, a Baviera concretament. Totes les cases són d'estil bavarès, al carrer sona música alemana, ofereixen embotits típics alemanys i cerveses, i com no, a finals d'aquesta setmana i tot l'octubre es durà a terme l'Oktoberfest. A més pel mig del poble passa un petit riu, el Chattahoochee, i hi ha un pont ben adornat i amb llums tot l'any, però especialment al Nadal. Per tant, al Nadal hi anirem per veure que preciós està amb les llums nadalenques i neu per tot arreu.
També hi volem tornar un dia per anar a veure les Cascades Anna Ruby que estan molt a propet del poble, a l'Unicoi State Park, i així passar tot el dia tranquilament per la zona.

Pel que fa la resta, a la feina segueix sent encara bastant lent tot i tenir les habitacions de l'spa obertes. La botiga per fi ja està al pis principal. Ara només queden uns detalls al pis de sota i ja hauran acabat amb tota la remodelació.

En el pròxim post, intentaré explicar-vos i il·lustrar-vos com és la comunitat i la casa on vivim, tot i que no hi tenim gaires mobles. Cada dia seguim buscant i buscant per trobar alguna cosa interessant a bon preu o gratuita.

Aquí teniu un petit tast del que és el meravellós poblet de Helen. Al facebook podeu trobar més fotografies.
        
Espero que tots estigueu molt bé.

Una abraçada!
                                                           

 

Overnight rooms!! :)

Hola família!!

Tenim bones notícies! Les ( habitacions de l'Spa ja estan llestes i avui ja hem tingut 3 entrades! Això significa més feina, però també més diversió, que les hores passin més ràpid, aparcar més cotxes i millors, i tenir més propines! El restaurant també està acabat, ara només ens falta pulir la botigueta i moure tots els productes de la planta d'abaix a la superior, i ja tindrem tot enllestit.

Dimecres vam anar al "college town" Athens, on està The University of Georgia (UGA), per la festa de comiat del Wouter, un holandès que ja acaba les seves pràctiques. Està a uns 40 minuts en cotxe però val la pena, perquè al ser una ciutat d'estudiants sempre hi ha bars, pubs i discoteques obertes i molta gent jove. Així que de ben segur que hi anirem sovint. A més, alguns companys de l'hotel estudien allà i viuen en apartaments o fraternitats, així que podem sortir amb ells per allà i quedar-nos a dormir a Athens.

Pel que fa la nostra casa, cada vegada és més acollidora. Ja tenim dos sofàs, una tauleta i un moble per posar el televisor, i unes cadires de plàstic per fora (tot i que sovint també les utilitzem a dins). Seguim buscant una rentadora i secadora a bon preu, però mai ens decidim a comprar una per por a si no funciona, així que de moment anem de tant en tant a rentar la roba a un local d'aquests on poses monedes i ho pots rentar. Per cert, al que vam anar no hi havia ni un americà! Tots eren sudamericans o mexicans... I allà al costat és on vaig anar a tallar-me el cabell, a una perruqueria d'uns hondurenys. Al entrar em parlaven en anglès perquè tal i com ells van dir "pensabamos que eras un gringo!". Sigui com sigui, sempre vaig fent brothers sudamericans/mexicans per allà on vaig.

Ah! i una altra cosa, a Atlanta de dia encara no hi he anat, però pel que m'ha dit la Marija i Elena, espanta. Hi ha molta pobresa i la majoria són de color, i es veu que et demanen diners i et segueixen fins que els hi fas cas, però crec que exagera. Curiosament, a Athens, on hi ha la universitat, no vaig veure ningú de color, al contrari, tots eren molt rossos i els holandesos, l'Oliver i jo passavem com uns americans més. Cada vegada em sento més georgià i americà, només he d'acabar de perfeccionar el southern accent que tenen aquí.

I aquest nit anem a sopar uns quants de l'spa al Fuego, una cantina mexicana del Mall of Georgia. Anem d'Sparty!!

A reveure!



Habitació provisional



Jo i el meu cotxe al garatge

I've been lost I've been found, I've been fooling around...

Disculpeu la tardança en tornar a escriure, però he tingut molts canvis per aquí ultimament, hem estat molt ocupats i no tenia internet per poder escriure...

Els últims dies a la Villa ens han tallat l'internet, així que no podiem accedir-hi, a no ser que fos amb el wi-fi de l'hotel o l'spa, el qual només podem utilitzar quan tenim la mitja horeta de descans.

Com bé he dit, aquests dies han estat de molts canvis, així que intentaré resumir-ho de la millor manera possible i sense oblidar-me res.

Primer de tot vaig aconseguir el meu carnet de conduir de Georgia a la primera, amb el cotxe del Valerio (recordeu que per poder fer el pràctic has de portar el teu propi cotxe). I vaig estar a punt de no poder fer l'examen pràctic perquè l'examinadora no estava a gust amb l'aire acondicionat. Em va dir literalment "si no funciona l'aire acondicionat, no pots fer l'examen" ... La temperatura aquí durant la major part del dia oscil·la entre els 38-40ºC, així que és necessari, però no crec que sigui motiu per no permetre'm fer l'examen...!



Amb el cotxe del Valerio a punt de fer l'examen pràctic.



Aleshores, amb el carnet a la butxaca ja tenia viable poder comprar un cotxe per buscar casa, comprar el menjar i coses, anar a la feina, etc... però el problema era que algú m'havia d'acompanyar a comprar el cotxe, i mai ens concidia horaris amb els que tenien carnet. Però finalment, fa una setmana el Vlatko va poder comprar el cotxe que comparteixen ells quatre, un Buick Le Sabre, antic però funciona bé i és suficient per moure's per aquí un anyet. Aleshores, finalment vaig poder anar a comprar el meu cotxe amb el cotxe del Vlatko, i resulta que el venedor, l'Afef, és bosni! És a dir, el Vlatko parlant macedoni i l'Afef parlant bosni s'entenien i els hi va fer molta il·lusió a tots dos. Alhora, també feia que poguessim regatejar amb el preu del meu cotxe! Vam provar el cotxe, primer jo i després el Vlatko i vam comprovar que tot funcionès com calia, i tot que s'han d'arreglar algunes petites coses (seients i radio, bàsicament) i el cotxe té alguna rascada, finalment vam decidir que el comprava. I aquest és el resultat...



Chrysler Sebring JXI

I finalment amb els dos cotxes ja hem pogut buscar i una casa pels sis (Vlatko, Marija, Oliver, Elena, Larisa i jo) i avui ja és la quarta nit que estem a la nostra nova casa. És de dos pisos, amb garatge per dos cotxes, un menjador molt gran que no te separació amb la cuina, un petit lavabo i l'habitació per la rentadora i secadora; i al segon pis tenim les quatre habitacions (el Vlatko i la Maria són parella, així que comparteixen habitació i llit, lògicament) i les noies, que són amigues des de sempre, també la comparteixen per estalviar calers.

Així doncs, ja estem a la nova casa, a uns 10 minuts de la feina, però no tenim res encara. La primera nit vam fer vibac dins de casa sobre la catifa (jaja) i el segon dia ja vam comprar uns matalassos d'aire que de moment és el que utilitzarem, i si no ens agrada ho podem tornar en 30 dies.
També hem anat comprant els estris de la cuina i accessoris pels banys (n'hi ha 2, un pels nois i un per les noies) i un dia d'aquests anirem a llogar un pick-up o petit camió per anar a comprar uns sofàs que vam veure i taules i cadires pel menjador i/o habitacions. És divertit això!
També hi ha companys de feina que ens han dit que ens poden regalar o vendre coses a molt bon preu, i ja veurem

Per cert, vivim en una comunitat, Willow Leaf, molt típic d'aquí. Són com petites barriades "privades". I en la nostra tenim piscina, pista de bàsquet i un parc per nens que només podem utilitzar els veïns. I pel que tinc entès, a 2 minuts d'aquí també tenim unes pistes de tennis gratuïtes, però encara ho he d'investigar. Ja us ho diré.



Piscina privada

Una vegada tenim el cotxe i la casa, ja tenim menys coses per preocupar-nos, així que ara comença lo bo. Aquests dies ja hem fet escapadetes al Mall of Georgia, per comprar coses necessaries (mòbils amb número americà i altres coses) i ja hem anat a prendre algo al Midtown, un barri d'Atlanta, però està clar que la festa no és com a Barcelona... Estic desitjant anar un dia a Athens, on hi ha la University of Georgia Athens (UGA) perquè diuen que hi ha molta festa i és ho millor.. ja veurem!

Per últim, pel que fa a la feina també ha estat mogudeta la cosa. Segueixen remodelant les habitacions (han d'estar pel 12 d'agost perquè tenim reserves) i ara també estan renovant el petit restaurant que tenim, Fleur de Lis, i el lobby, botiga i "llibreria". Per tant, aquest dies jo també he estat fent mudança a l'Spa, carregant sofàs, taules i decoració amunt i avall. Vam tancar l'Spa tres dies perquè havien de fer el terra de l'entrada, però aquí fan les cases en dos dies! Van construir un paret sencera la nit de diumenge, i després vam veure com la tiraven avall i jo crec que si corria i xocava la tirava jo mateix Són una broma de parets... I bé, ara començarà a ser "divertit" a l'Spa, més clients, més feina, més hores, més calers!

A reveure família!

One more day, one less day...

Ja ha passat una setmana des que vaig començar a treballar i la cosa va força bé. Ara ja estic sol, el meu temps d'aprenentatge ha acabat. La feina és bastant mogudeta, sobretot els cap de setmana. Ara tenim dos casaments i tres aniversaris a l'hotel, per tant, està bastant ple, i la gent aprofita alguna estoneta per passar-se per l'spa i relaxar-se. Això significa que necessiten un shuttle to the Inn, és a dir, una llançadera a l'hotel i jo sóc l'encarregat de portar-els. Que per cert, m'he modernitzat i ara porto això!

Va ser molt graciós justament ahir, quan jo anava amb aquest cotxe, que no és ni més ni menys que el del Henk, President i CEO (Chief Executive Officer) del Resort, i ell anava just davant meu amb el carrito  de golf que jo portava els dies anteriors. És un home super amable, tothom el coneix i és com un amic més. Tothom me'n parlava quan vaig arribar i finalment el vaig poder conèixer i no sembla que sigui President/CEO del Resort (tampoc pel cotxe que porta). Sovint està per l'Spa i ajuda en el que calgui. I justament ahir també, vaig conèixer el chef de l'hotel, el Marc. També molt bona persona. El primer és holandès i el segon alemany, així que tot queda entre europeus.

Pel que fa a la nostra vivenda... ahir ens vam tenir que moure de la nostra estimada Villa 7, però només per dos dies. Resulta que amb això dels casaments, estaven reservades i hem tingut que venir a passar el cap de setmana a una habitació de l'hotel. El qual té la seva part bona: ens queda tot més a prop i no estem tant "marginats".  Això sí, no tenim com cuinar, així que hem d'anar a sopar al pub irlandès o demanar room service amb descompte d'empleats.

Finalment, dimarts anirem de festa! Se suposa que a Athens, on hi ha la Universitat de Geòrgia (UGA), què hi ha molta festa i gent jove. Anirem a celebrar l'aniversari de la Nat, l'holandesa, i no sé si també el del Floor, un dels holandesos, que fa anys dos dies després.

Ah! L'altre dia, l'Amy, encarregada dels interns, ens va portar a l'oficina de la Seguretat Social per demanar la targeta i en principi aquesta setmana següent m'ha d'arribar. Dimarts anirem amb la Lauren i/o el Neil a treure'ns el carnet de conduir de Geòrgia, que diuen que és una broma. La Nat va anar fa uns dies i en 3 hores tenia el carnet. Per cert, per fer l'examen pràctic has de portar el teu propi cotxe (totalment lògic, oi?). Així que si tot va bé dimarts podria tenir el carnet de conduir de Geòrgia i la matricula pel meu futur cotxe.

Aquests dies també hem aprofitat un parell de vespres per utilitzar les instalacions de l'hotel i, el Mohit, Valerio, Vlatko i jo hem anat a jugar a bàsquet i futbol-tennis, simplement per passar l'estona i fer una mica d'esport.




Mohit i Vlatko a la pista de bàsquet



Jo contemplant el Mohit, Valerio i Vlatko a les pistes de tennis.

Acabaré amb una petita notícia, que segurament la gent que tingui pensat venir no la vulgui saber: quan es fa fosc, ens recomanen portar els cotxes del segon pàrquing al davant de l'hotel perquè diuen que hi ha serps... però alerta, el Mohit porta treballant quatre mesos a l'Spa i no n'ha vist cap, així que jo penso que ho exageren.

A reveure!

Let's Work!

Finalment ja hem començat a treballar! Una gran notícia perquè aquí sense fer res i sense cotxe era bastant avorrit! Això sí, ara estem baldats! Jo he començat com a "Bellman" (botones), és a dir, xofer, missatger, porter, manteniment, segons com cambrer i tot el que calgui! xD, i el Vlatko està com a "Key & Robe Attendant" (Assistent de claus i roba), és a dir, una mena de recepcionista que els hi dona les claus de les taquilles, sabatilles i roba als clients, i alguna informació. Se suposa que després de quatre mesos ens intercanviarem els llocs de treball, però crec que jo ja estic bé on estic perquè vaig amunt i avall amb el carrito de golf, aparco els senyors cotxes dels clients (avui ja he aparcat un Nissan Murano i un Jaguar! :D) i a sobre, de quan en quan cau alguna propina. Però vaja, només porto dos dies en això, és temporada baixa i no hi ha clients a les habitacions de l'spa (14 suites) perquè l'estan remodelant i fins d'aquí un mes no tornaran a funcionar. Per tant, ara la feina és una micona avorrida, tot i que va bé per anar aprenent on són les coses i a la gent, perquè a l'spa treballem uns 30 i això, en general, és grandiós.

Ahir vaig començar només 5 horetes de tarda i el Mohit(o) em va anar ensenyant com funcionava tot. Avui ja he treballat poc més de 8 hores i he estat amb el Kurt, que m'ensenyava la part de matí. Amb ell, al haver-hi menys feina i com que ell porta aquí uns quants anyets m'ha ensenyat molts racons de l'hotel que encara no havia vist, com per exemple les bodegues i tot el relaciont amb el vi i les diferents oficines que hi ha per l'hotel.

Deixant la feina a part, com alguns sabeu he estat mirant cotxes per comprar-me'n, perquè aquí sense cotxe no ets res. No és com a Barcelona o per allà que pots anar amb bus, tren o metro i tens tot a la vora. Aquí per anar a comprar necessitem cotxe i deu minuts per anar i deu per tornar, i el mateix per anar a sopar, prendre alguna cosa (encara no conec cap bar ni restaurant fora de l'hotel) o anar al cinema o qualsevol altra activitat d'entreteniment. I bé, resulta que l'estat de Geòrgia (cada estat va a la seva bola) són molt estrictes i estúpids. Resulta que per comprar un cotxe (si no li compres a un conegut) necessites tres coses:
1. Tenir la targeta de la Seguretat Social, la qual quan arribes a EUA t'has d'esperar entre 7 i 10 dies per demanar-la i et triga uns dies més en arribar.
2. Anar a Tràfic (en el meu cas a Lawrenceville, a mitja hora d'aquí), comprar un llibret, llegir-lo, fer un petit test teòric, un pràctic, pagar uns 20$ i si ho passes et donen el carnet de conduir de Geòrgia, tot al mateix dia. És a dir, el carnet de conduir espanyol i l'internacional són inútils per conduir, a menys que sigui per llogar un cotxe.
i 3. Comprar una matricula. Aquí a Geòrgia, com a la majoria d'estats, les matricules són de la persona, no són del cotxe. Per tant, si et canvies de cotxe la matricula la treus i li poses al cotxe nou. Ah! I a més només porten matricula obligatòria darrere, al davant no en porten o porten qualsevol tonteria. La holandesa té "Dutch Mafia", jo estic pensant que posaré.
En definitiva, que porto dies buscant cotxe per res, perquè fins d'aquí unes dues setmanes més no podrem comprar-ne un... :S  I quan ja tinguem el cotxe, ja anirem en busca de casa. Tot i que ho hem pensat bé, i allargarem l'estada aquí tant com puguem, perquè només paguem 100$ a la setmana i tenim de tot i inclòs! :)

I bé, això és tot! Suposo que aquests següents dies escriuré cada 3 o 4 dies o alguna cosa així, ja que treballaré i les coses no crec que canviin gaire, i tampoc anirem enlloc els dies que tenim lliures perquè no tenim com anar enlloc (Molt trist). A més, no podem fer plans a llarg termini perquè els horaris els tenim només setmanals i cada dia fem un torn diferent. Una cosa molt rara.

No deixeu de llegir-me, i escriviu algun comentari! :)

Time goes by so slowly..

Aquí les coses segueixen més o menys igual. No ens movem gaire de la nostra villa i seguim buscant un cotxe pel Vlatko i per mi, de moment només un. Tot i que aviat haurem de comprar-ne un altre perquè no ens concideixen els horaris i també haurem de seguir mirant cases per aquí la vora. De moment n'hem llogat un per tres dies i així podrem anar a negociar per un bon cotxe amb els venedors. Tenim un Lincoln en el punt de mira per molt bon preu :)

Després de fer el test de drogues no ens han dit res més, però suposo que l'hem passat, ja que demà tots dos començarem a treballar a l'Spa. Ell començarà algo com a recepció i jo de botones (el qual vol dir que hauré d'aparcar els Mustang, Lamborghini, Camaro, etc.. que porten els clients :p). Demà serà una miqueta d'introducció a la distribució de l'Spa i tot el que ofereix. Ja hem parlat amb la directora, la Michelle i la cap de recepció de l'Spa, la Tracy, que curiosament és anglesa, per tenir els uniformes. De moment, com que no tenen les nostres talles començarem amb un polo vermell que hem agafat de la botiga de l'hotel, molt xulo! Aviam si en el següent post puc posar una foto amb el meu uniforme temporal.

Això pel que fa a la feina. Amb la gent d'aquí molt bé, poc a poc anem coneixent més companys de diferents departaments. L'altre dia vam estar a la Villa 1, la de les dues franceses (una és de Perpinyà i la vaig escoltar cantant L'Estaca...!! molt heavy jaja) i també amb un indi i tres americans. Tots treballem aquí, però alguns com a botones de l'hotel, una altra al mercat del vi, l'altre al pub irlandès, etc.. una mica de tot.

Pel que fa a l'hotel, poc a poc anem descobrint nous llocs i cada vegada al·lucinem més... Tot és preciós, i ho podem veure tranquil·lament perquè no hi ha gaire ocupació ara, és temporada baixa. Us deixo algunes fotografies més.

I per cert, nosaltres seguim buscant cotxe, però pel carrer n'hi ha cada un...

A reveure!!

4th July, Independence Day

Després del primer dia tan mogudet, d'anar amunt i avall, la tranquilitat ha arribat. I potser massa. Ahir diumenge teniem pensat anar a les cascades de Tallulah (Tallulah Falls) que estan a una hora d'aquí, però ho vam posposar per un altre dia. Els holandesos no volien anar, i com que de moment ells tenen el cotxe, ells manen. Més endavant hi anirem, doncs.

Com que ens vam quedar per aquí les villes, el Vlatko i jo vam anar a descobrir una miqueta la zona que tenim per aquí, i per això vam anar camp de golf amunt, observant les cases que hi ha pel veïnat. I vam anar a veure la piscina que la dona de la neteja ens havia dit. La vam trobar i és una piscina molt petita, com la d'una casa i no hi havia ningú. Vam pensar que podriem banyar-nos però no, no ens deixen utilitzar cap piscina ni res. Una decepció.

I continuant amb la nostra inspecció vam trobar l'Sports Club i la seva respectiva piscina. I això és una altra cosa! Hi havia bastanta gent, sobretot nens petits. Però només podem mirar-la i prou.



Caminet pels buggies



Sports Club





Piscina de l'Sports Club

 Vam tornar de seguida a la casa a passar l'estona amb l'aire acondicionat perquè feia moltíssima calor. I després d'una estona veient la televisió, vam estar jugant a futbol al camp de golf amb els holandesos Floor i Neil. Vam sopar el Vlatko i jo un bon plat de macarrons fet per mi. :)
Més tard vam decidir anar a donar un volt. El Floor volia més cerveses perquè no li quedaven, vam anar a la benzinera i quan estavem comprant, per sorpresa nostra, ens diu el venedor: "No beer on Sundays in Georgia". Suposo que com vosaltres, nosaltres ens vam quedar perplexes, pensant que no l'enteniem bé. Però sí, sí, està prohibit vendre qualsevol beguda alcoholica els diumenges en tot l'estat de Geòrgia. Una altra estupidesa més dels americans...


Avui, 4 de Juliol, dia de la Independència americana, se suposa que és un gran dia per ells. De fet, porten dies amb focs artificials, i avui en principi n'hi ha més. Nosaltres volíem anar a celebrar-ho, i ens havien dit que al llac Lanier, a una mitja horeta d'aquí, es montava una bona festa i que molta gent jove hi anava. Així, que haviem decidit anar-hi aquesta tarda, dinar allà, banyar-nos una estona i veure què hi feien.

Hem anat a trobar-nos amb dos holandesos més, el Wouter i el Willem, que també estan de pràctiques a l'hotel però porten uns quants mesos aquí, i hem anat camí del llac Lanier. Avui està bastant núvol i a estones ha plogut, per això quan arribavem molta gent marxava, i de fet, la platjeta que hi ha estava buida. Però a la que hem arribat poc a poc també ha anat venint més gent. No és el que esperavem el Vlatko i jo, no hi havia res més que el llac i la platgeta, i cadascú es porta el seu menjar i fan barbacoa, però nosaltres només portavem aigua i patates. Que per cert, allà he trobat molts mexicans i/o sud-americans.
Aleshores hem estat una estona jugant a futbol per allà, hem anat a banyar-nos, tot i l'advertència del Wouter de què hi ha cocodrils i serps aquàtiques... i hem estat una estona allà xerrant.

Futbol al Lanier Park

Lake Lanier



Lake Lanier

 Ara ja estem a casa passant la tarda i en principi trucarem a recepció per que ens passin a buscar per anar a veure si fan alguna cosa a l'hotel i de passada, soparem al pub irlandès. En principi no ens deixen estar per les instalacions, però com que ningú ens ho ha dit directament i no ens coneixen, anem a aprofitar-nos-en.

Demà se suposa que la supervisora ens trucarà i ens informarà una mica de tot: paperassa, test de drogues, horaris, uniforme, etc. Ja us informaré.

Fins la pròxima!

Primer dia de la nova vida

Finalment, la nova vida comença. Tants dies i mesos d'espera, angoixes, paperassa i poca informació, finalment ja treuen els seus fruits. Ahir a les 10.00 m'embarcava en la meva nova i més agossarada aventura, per ara. L'avió 115 de Delta es dirigia cap a Atlanta, unes 10 hores de vol que llegint, jugant al PSP i mirant pel·lícules s'intentaven passar de la millor manera possible.

Aleshores comença l'aventura realment... l'aeroport d'Atlanta (Hartsfield-Jackson) és molt molt gran. Una vegada vaig sortir de l'avió vaig tenir que fer cua pel primer control de passaport i visats, mitja horeta potser. Aleshores dirigir-me cap a la cinta de les maletes, recollir els dos maletots i tornar a deixar les maletes per un segon control... i tornar a passar un control de seguretat sense sabates i tot! I després quasi 1h caminant per tot l'aeroport per anar a buscar les maletes un altre cop. Vaja, que tot plegat vaig estar 2 hores des que l'avió va aterrar fins que finalment em vaig trobar amb l'Arlass, el xòfer que em portaria a l'hotel.



Vista d'Atlanta des del Lincoln que em portava a l'hotel.

Aquí ja és quan em vaig sentir com un senyor. L'Arlass em va agafar les maletes, em va obrir la porta i em va dir que seies, que ell ho feia tot. I jo, com un rei passejant per les afores d'Atlanta, camí del Chateau Elan, amb un Lincoln molt espaiós i amb tota mena de luxes. Al arribar, obren les portes del cotxe i em reben amb un "Good afternoon Sir, Welcome to Chateau Elan". Massa per mi, però vaja, havia de disfrutar el moment, que en res estaré en la seva mateixa situació...

Arribar al hall, on hi ha 2 botones, 5 recepcionistes i altres treballadors per allà, i em diuen que el Jeff em portarà a la meva Villa, la Villa 7 (potser sabien que sóc del Barça?) i allà em trobo amb el meu company d'habitatge i de feina, ja que els dos estarem treballant a l'Spa, el Vlatko de Macedònia. A les altres villes, hi ha més companys holandesos, francesos i una xinesa, i a l'espera de l'anglès.

La Villa (o casa) com podeu veure és fantàstica. Té dues habitacions: la meva amb dos llits, on suposo que també vindrà l'Oliver de Manchester, i l'altre on està el Vlatko. Cadascuna té el seu propi bany, armaris, planxa i tauleta amb sofà. Enmig de la casa tenim el menjador amb varis sofàs, televisió i llar de foc (poc necessària aquests dies, ja que estem a 35º), i al costat la cuina amb tots els estris necessaris.

Vista del menjador des de la cuina



La meva habitació

Una estona descansant i truquem al Valerio, un dels botones/xòfers que ens passi a buscar per anar al Paddy's Irish Pub que hi ha a l'hotel, i allà ha caigut, lògicament, la primera hamburguesa amb bacon i formatge! El Pub està bé, fan música en directe i és on es junta la gent de l'hotel per prendre alguna cosa, tot i que no és gaire festiu. Aquí veig que trobaré a faltar les festes i discoteques.



Primera hamburguesa amb bacon i formatge

Quan vam acabar de sopar, el Vlatko i jo vam tornar cap a casa, i finalment a dormir, després de moltes hores amunt i avall.

Avui m'he llevat vora les 12, i hem anat a comprar amb el cotxe dels holandesos a un macro supermercat i ja tenim algunes cosetes a la nevera. Ara estarem una estoneta per aquí, potser ens apropem a la piscina què tenim aquí a la vora, i després els holandesos ens prepararan menjar típic del seu país per sopar.

Fins una altra!



Chateau Élan Winery & Resort





Vistes a un dels quatre camps de golf des de la casa





La nostra casa des del camp de golf



Vistes a un dels quatre camps de golf des de la casa